Relats des de la Lluna

Tot i que el títol, "Relats d'una selenita", ens podria fer pensar en la ciència ficció, res més lluny de la realitat. Els deu relats que formen part d'aquest recull de contes són ben terrenals. Tracta temes universals amb una gran sensibilitat però, sobretot, amb un domini de la llengua extraordinari.

Una lectura molt recomanable per prendre nota mental de com s'ha d'escriure per arribar a l’excel·lència.

Llegir la Bego Olivas és una cura d'humilitat per tots es qui es creuen grans escriptors de relats perquè ens dona una bona repassada a tots plegats. Controla la llengua i el registre en tot moment.

L'editorial Lapislatzuli l'ha encertat de ple amb la publicació de "Relats d'una selenita". L'edició acurada, pròpia d'aquest segell editorial, és una binomi perfecte amb la qualitat de la Bego Olivas com a escriptora.

Mallorquines y menorquines perdidos en otra isla

Pasaje a Tahití, de Eva García Sáenz de Urturi une dos periodos en islas diferentes. Mallorca y Menorca que me son tan próximas, por distancia y por haber estado en ellas algunos veranos.

I la otra isla es Tahití, a finales del siglo XIX, llena de colonos franceses que no querían relacionarse con los tahitianos.

Todo empieza en Manacor, donde Denis Fortuny, heredero del imperio de las perlas de imitación es acusado por sus hermanos de ser ilegítimo, además un vez muerto su padre quieren inhabilitar a su madre y quedarse el negocio para ellos, una hermana que nunca había mostrado interés por el negocio y solo vivían de los beneficios sin dar un palo al aire. 

La madre, Laina Kane, desaparece y parece que ha caído i se ha matado por un acantilado. Los hermanos son investigados por la policía y Denis decide huir para no ser prisionero ni inculpado.

Se marcha a Tahití, para descubrir cuales son realmente sus orígenes. Él nació y paso los primeros seis años de su vida en esa isla. Allí encuentra a su tío Bastian, que creían muerto y éste le va explicado su historia.

Denis se enamora de la isla y descubre que no siempre es real lo que se ve a simple vista y otras veces se quiere negar la evidencia.

Las dos tramas están integradas perfectamente y acaben uniendo a la perfección.

La historia no es sustentaría sin los personages de la trama principal: los hermanos Fortuny, Hugo y Bastian y Laia Kane.

El passat sempre torna

No està solo de Sandrone Dazieri és una novel·la que t’enganxa. Una història que comença amb la mort d’una mare i la desaparició del seu fill.

Ho investigaran un parell de persones prou peculiars, una inspectora de baixa, la Colomba, i una home que va ser durant 11 anys segrestat i que es dedica a treballar sobre nens desapareguts, en Dante.

La Colomba i en Dante, no només treballen en paral·lel a la investigació oficial, sinó que es fiquen en tot tipus d’embolics, acaben sent perseguits per la policia... i no dic més per no fer spoilers.

La gràcia dels personatges és que la Colomba pateix crisis d’ansietat, en Dante claustrofòbia i dependència a fàrmacs i han de controlar-se per poder treballar en la direcció correcte.

És un autor que era desconegut per mi i que ha estat una grata sorpresa, així com el llibre, molt recomanable.

Bona lectura.

Res no és un accident

Fins i tot els morts, és una novel.la de gènere negre  de Benjamin Black, és a dir de John Banville (el seu nom real).

Black porta les seves trames a la Irlanda de la guerra freda.

Aquesta novel·la forma part de la sèrie protagonitzada pel Quirk Griffin, n patòleg alcoholitzat, emprenyat amb el món, que no sap el que vol. Un home , seductor a la seva manera, preocupat en vèncer el mal que envaeix la seva societat. Amb una complicada vida familiar; una  complexa relació amb la seva filla Phoebe; i una desastrosa vida amorosa, encara que en aquest llibre el veurem enamorar-se.

La història comença amb una accident: un jove s'estavella amb el seu cotxe contra un arbre, el cotxe es crema i el conductor mor. La primera sospita és que es tracti d'un suïcidi, però Quirke ben aviat ho descarta i decideix investigar qui és l'autor de l'assassinat.

El ritme pausat, a vegades lent, de la lectura ens fa pensar que durant la novel·la no passa res, però és una sensació.

Ara ve una de freda i una de calenta:

Aquests és un d’aquests autors que no crec que torni a llegir, és el segon que llegeixo i em costa molt. Per mi, li falta potència.

Ara, reconec que pot tenir molts lectors afins perquè tant descripcions com sentiments és tan molt ben retratats i la prosa té una qualitat.