Viatge pel passat i el futur

Mataradero cinco de Kurt Vonnegut és un llibre que no sabria com classificar aquest llibre, història i alhora ciència ficció? O simplement és una novel.la irònica?

De fet explica fets reals de la Segona Guerra Mundial però també el personatge fa salts en el temps, i pots anar munt i avall de la seva pròpia història. A més, sembla que el protagonista el soldat Billy Pilgrim és l’ater ego de l’autor, alhora té un segon alter ego, l’escripció de ciència ficció Kilgore Trout, que en Billy Pilgrim llegeix i segueix.

Pilgrim és capaç de veure i reviure la seva vida passada i futura. Una possible explicació racional d’això podria ser un trauma o una ferida de guerra, o una lesió quan cau l’avió on viatja i només sobreviu ell i el copilot, però a més resulta que ja de gran comença a parlar i fer conferències sobre els extreterretres que el van abduir.

Condidero que és un llibre peculiar, però sempre va bé llegir d’estils diversos que no et deixen indiferent.

Crims del passat

La sustancia del mal de Luca d’Andrea és una llibre que lectura àgil però que cuida molt els detalls. Està ambientada en els Alps i sembla que vagi destinada als amants de la natura, la neu i l’escalada. Però res més lluny de la veritat.

El guionista Salinger torna a la terra natal de la seva dona amb la seva filla petita. Allà està gravant amb el seu soci un reportatge, però tenen un accident i ell és l’únic supervivent. Mentre intenta recuperar-se no pot evitar investigar uns crims que van passar en aquelles terres fa 40 anys.

Anirem descubrint alhora que el protagonista la història que amaga tot un poble. És allò dels pobles petits on el forani té problemes per descubrir una veritat amagada per tots, també pel seu sogre.

És divertida la relació amb la seva filla, que només amb cinc anys, a vegades sembla tenir més seny que ell mateix.

 M’he l’he llegit en tres dies, per què està tan encuriosida amb el protagonista per saber què va passar i si aconsegueix saber la veritat després de tants anys.

Secrets i aparents suicidis

Els bons suicides és encara millor que L’estiu de les joguines mortes. Toni Hill ambienta les seves novel.les a Barcelona i això fa gràcia quan estas veient els moviments de l’inspector Hèctor Salgado i l’agent Leire Castro.

Encara amb el final del primer llibre fresc, la desaparació de la ex-dona de l’Hèctor Salgado, han de començar a investigar uns aparents suicidis de treballadors d’una empresa de cosmètics.

La traa s’embolica, perquè els tres morts van estar reunits en unes jornades de treball per equips i amaguen un secret del que va passar aquell cap de setmana.

 És una lectura amena, que enganxa i que amb dos dies me l’he empassat. Quan un llibre fa que pensis que el camí va per un lloc i resulta que acaba amb sorpresa, és quan et quedes ben enganxat. Bona lectura!

Astronomia i assassinats

Mala lluna de David Marín és una novel.la negra que em va caure a les mans en una botiga de restes de sèrie per 4 euros. És una llàstima que una novel.la amb només dos anys de vida ja es trobi per aquest preu.

M’agrada comprar llibres de gent que conec o que en algun moment de la vida has coincidit amb aquella persona, aquest és el cas, ja que quan vaig fer la beca a El Punt del Maresme, ja acabada la carrera, en David Marín era un dels periodistes en plantilla.

Els periodistes ja tenim aquesta tendència d’escriure ficció, o de llegir moltíssim.

La trama enganxa tot i que pel meu gust els capítols són massa llargs. És una llibre que no s’emmarca dins els de transport públic que tan m’agraden. Però sense merèixer que me l’he llegit en 4 dies i amb ganes de saber com acabava la història.

Tot passa a l’observatori del Montsec, hi ha astrònoms, un ufòleg, la filla del sergent Rull, drogues, un objecte que cau del cel, mitologia... el punt fort del llibre són els diàlegs, que reprodueixen la parla de la zona

El llibre de la Marató

La meva contribució sempre ha estat comprar-me el llibre i just ahir al vespre em vaig llegir els darrers dos relats.

Aquest any anava sobreles malaties infecciones i per primer cop, el llibre ha estat una mica decepcionant, ja que no tots es relats tractaven el tema.

En anterior edicions, els autors feien relats relacionats amb el tema sempre.

No sé què ha passat aquest any, és com si no sabèssin de què parlar o simplement, que per manca de temps han passat algun relat que ja tenien fet.

 Sí que és cert, que alguns textos han seguit al peu de la lletra l’encàrrec, però al no fer-ho tots m’he endut una gran decepció. Aquesta vegada si no que no el recomano pas ja que, per molt ben escrits que estiguin si no tracten el tema, no s’haurien d’haver acceptat.

Ciència ficció en petites dosis

Les daurades pomes del sol, és un llibre de relats de ciència ficció del més que reconegut en el gènere Ray Bradbury.

No soc gaire entusiasta de la ciència ficció, per dir que he llegit ben poca cosa, però com que aquest llibre era de relats, em va semblar una bona manera d’entrar en el gènere. A més, sempre que puc intento llegir llibres de relats, ja que és amb el que em sento més còmode alhora d’escriure.

De les històries que es poden llegir en aquest llibre, una ja la coneixia “El so d’un tro”, tot i que no l’havia llegit sencera, i , realment val la pena.

De fet, tens la sensació que estàs llegint unes contes, ja que al tractar-se de ciència ficció, com passa amb la novel.la negra, hi ha aquella part de denuncia social, que per qui no hi està acostumat, els pots semblar que tenen moralina.

Bradbury dona ales a la seva imaginació amb futur distòpics, coets espacials, dinosaures, viatges a Mart… Narrat amb una simplicitat, de forma elegant però sense renunciar al sentit de l’humor. Planteja dilemes que sempre han fascinat i intrigat a l’home com la conquesta de l’espai.

 Si us voleu endinsar en la ciència ficció, crec que aquesta és una bona elecció.

Com murieron algunos escritores

La sangre de los libros de Santiago Posteguillo está lleno de anécdotas. Es cierto que La noche que Frankenstein leyó el Quijote me gustó mucho más.

Pero explica algunas histories como las de tumbas olvidadas y perdidas, como la de Cervantes, un duelo entre un escritor y su cuñado en la nieve, como murió Asimov o el misterio de la desaparición de Aghata Christie, la cual ya conocía.

La gracia del libro es como explica las histories escondiendo de quién está hablando, por eso te preguntas de quién se debe trata hasta que t la descubre.

Lo que me ha faltado ha sido más anécdotas contemporáneas, ya que empieza por Roma y va avanzando.

De todas formas es un libro con un lenguaje ameno y que reúne curiosidades para todos los amantes de la literatura.