Qui ets?

M’he  llegit en un obrir i tancar d’ulls La mano que te da de comer, una novel·la signada per A.J.Rich que no deixa de ser un pseudònim de les autores Amy Hempel i Jill Climent.

Tot comença quan a Morgan arriba a casa i es troba que el seu promès, en Benett, és mort i sembla que han estat els seus tres gossos. Però dic sembla, perquè la seva opinió va canviant a mesura que descobreix que el seu promès, no és qui diu ser ni treballa del que explicava. És més, la clau de casa seva que li va donar, no obre cap casa perquè l’adreça tampoc existeix.

Entre la lluita per salvar els seus gossos i el procés de descoberta, s’adona que potser els seus estudis de victimologia, de la qual en fa la tesina, no l’han protegida de ser una víctima d’un depredador.

Al finar és desconcertant i et llegeixes els tres darrers capítols d’una tirada per saber com acaba tot plegat.

És un llibre que enganxa molt, amb capítols curts, ideal per llegir en el transport públic.

Us el recomano! Bona lectura!

Reflexions en ple vol

Pilot de guerra d’Antoine de Saint Exupéry és una novel·la curta en la que l’autor de El petit príncep mostra la seva faceta com a aviador durant la II guerra mundial.

El protagonista és enviat a una missió totalment absurda de la qual tornen un de cada tres.

Durant el vol, reflexiona sobre molts temes: la guerra, la caòtica derrota francesa del 1939, la religió, l’humanisme, la infància, etc.

És un llibre més de reflexions que d’acció, una mica espès, però prou interessant.

Lectura d’estiu

Calor desnudo de Ricard Castle, és la segona entrega dels llibres de la sèrie Castle.

Els personatges són els mateixos, amb els noms canviats, però fàcilment identificables. Castle es diu Jameson Rook i és periodista, Becket es diu Nikki Heat.

En aquesta novel·la estiuenca, hi ha acció, persecucions i tots els elements que estem acostumats a la sèrie.

La trama gira al voltant de la mort d’una “periodista” sensacionalista, que estava escrivint un llibre sobre personatges famosos. El darrer capítol del llibre és el que porta de cap a tothom, perquè desvetlla un gran secret i és per això, que aquest no serà l’únic cadàver...

Curiositats d’un carrer

El carrer de Barcelona, cent històries i un carrer, de la Pilar González-Agàpito, repassa un dels carrers més comercials de la ciutat. Explica a través dels testimonis protagonistes botigues que han existit i d’altres que encara perduren.

Com no podia ser d’altre manera, la Pili em descobreix curiositats del carrer més transitat, sense desprestigiar la riera, i més comercial, des dels seus inicis.

És un llibre que el recomano a tots els mataronins, perquè no podem oblidar les nostres arrels. I de com, aquesta ha estat sempre una terra d’acollida, ja que molts dels primers comerciants del carrer Barcelona, no eren mataronins.

Cerrar el círculo

Camille, de Pierre Lemaitre, es la última entrega de la serie Verhoeven, inaugurada con Irene, seguida de Àlex y Rosy & John.

Me ha costado un poco entrar en la historia, pero después ya no he podido dejar de leer. El formato es totalmente diferente de los libros anteriores, para empezar la trama pasa por horas y, en tres días se resuelve todo. De hecho, se trata de cerrar el círculo que empezó con Irene.

Puede que me haya sobrado que se hiciera referencia a tota la historia de Verhoeven, como si se pudiera leer este libro sin haber leído los anteriores, aquí Lemaitre ha patinado un poco, porque los lectores llegan a Camille a través de sus lecturas anteriores. Sabemos quien, que le ha pasado, porque tiene baja estatura, etc.

He pasado un fragmento del libro en diagonal… puedo leer lo que sea de novela negra, las burradas que hacen los asesinos en serie… pero ¿era necesario que Anne se quitara ella sola los puntos de sutura? Y, ¿qué además los describa? Soy demasiada aprensiva para leerlo con tanto detalle.

Aunque parezca que hablo mal del libro, nada más lejos de la verdad. En realidad, me ha gustado y creo acertado que lo haya escrito porque era necesario cerrar alguna incógnitas que se arrastraban des de Irene.