Lectura d’estiu

Calor desnudo de Ricard Castle, és la segona entrega dels llibres de la sèrie Castle.

Els personatges són els mateixos, amb els noms canviats, però fàcilment identificables. Castle es diu Jameson Rook i és periodista, Becket es diu Nikki Heat.

En aquesta novel·la estiuenca, hi ha acció, persecucions i tots els elements que estem acostumats a la sèrie.

La trama gira al voltant de la mort d’una “periodista” sensacionalista, que estava escrivint un llibre sobre personatges famosos. El darrer capítol del llibre és el que porta de cap a tothom, perquè desvetlla un gran secret i és per això, que aquest no serà l’únic cadàver...

Curiositats d’un carrer

El carrer de Barcelona, cent històries i un carrer, de la Pilar González-Agàpito, repassa un dels carrers més comercials de la ciutat. Explica a través dels testimonis protagonistes botigues que han existit i d’altres que encara perduren.

Com no podia ser d’altre manera, la Pili em descobreix curiositats del carrer més transitat, sense desprestigiar la riera, i més comercial, des dels seus inicis.

És un llibre que el recomano a tots els mataronins, perquè no podem oblidar les nostres arrels. I de com, aquesta ha estat sempre una terra d’acollida, ja que molts dels primers comerciants del carrer Barcelona, no eren mataronins.

Cerrar el círculo

Camille, de Pierre Lemaitre, es la última entrega de la serie Verhoeven, inaugurada con Irene, seguida de Àlex y Rosy & John.

Me ha costado un poco entrar en la historia, pero después ya no he podido dejar de leer. El formato es totalmente diferente de los libros anteriores, para empezar la trama pasa por horas y, en tres días se resuelve todo. De hecho, se trata de cerrar el círculo que empezó con Irene.

Puede que me haya sobrado que se hiciera referencia a tota la historia de Verhoeven, como si se pudiera leer este libro sin haber leído los anteriores, aquí Lemaitre ha patinado un poco, porque los lectores llegan a Camille a través de sus lecturas anteriores. Sabemos quien, que le ha pasado, porque tiene baja estatura, etc.

He pasado un fragmento del libro en diagonal… puedo leer lo que sea de novela negra, las burradas que hacen los asesinos en serie… pero ¿era necesario que Anne se quitara ella sola los puntos de sutura? Y, ¿qué además los describa? Soy demasiada aprensiva para leerlo con tanto detalle.

Aunque parezca que hablo mal del libro, nada más lejos de la verdad. En realidad, me ha gustado y creo acertado que lo haya escrito porque era necesario cerrar alguna incógnitas que se arrastraban des de Irene.

A la recerca d’un lloc al món

La vieja tierra, de Döte Hansen, s’emmarca en el nou ruralisme, la migració de les zones urbanes a les rurals. Retrata el xoc entre Vera i Anne, la ciutat i el camp, el passat i el futur. Dues dones refugiades per diferents motius. Vera arriba fugint de la Prussia Oriental. Sempre s’ha sentit que no és d’aquella zona. La seva mare la va abandonar allà amb la propietària, el fill d’aquesta, el seu padrastre. La mare fuig i refà la seva vida amb una nova família.

Vera es fa amb el control de l’antiga casa quan mor Ida, la propietària i més tard el seu padrastre. És un dona estranya i solitària que acull a la seva neboda Anne i el seu fill Leon, quan aquestes fugen de la ciutat, per una ruptura sentimental. ES converteixen en dues dones solitàries.

De fet, es tracta d’una novel·la on les persones busquen el seu lloc en el món.

Em va costar una mica entrar en la història, però a mesura que avança hi entres de ple i la trama et sembla fantàstica. Un punt fort és el nivell literari i les descripcions, un exemple:

“La naturaleza despertaba a la vida lentamente, igual que un paciente que sale del coma profundo, todavía estaba pálida, la hierba crecía del suelo sin fuerza, greñuda. Los campos estaban llorosos, los árboles goteaban, temblaban, pero en sus ramas peladas se henchían ya las yemas nuevas.”