El nom del bloc

Ja sé que vaig una mica tard en explicar el significat del nom del bloc... i com que una imatge val més que mil paraules, us en poso un parell perquè quedi ben clar.

Amor en minúscula, Francesc Miralles

Quan vaig llegir el primer capítol vaig pensar que s’assemblava força a mi. Però la trama m’ha enganxat. Hi ha un munt de detalls que desprenen tendresa, d’altres ensenyaments...

Mai abans havia llegit res d’en Francesc Miralles i m’han encantat. És com un llibre d’autoajuda però novel·lat i de qualitat.

Algunes perles: “lo contrario es la conveniente”, el petó de papallona, l’home-llar, “Para encontrar debes dejar-te llevar. Mientras vayas con idees preconcebidas, seràs incapaç de ver lo que pasa ante tus narices”, “nuestro valor se mide por el bien que hacemos a los demás”, “nunca desprecies tu sensaciones y sentimientos, porque eso es todo lo que posees”...

Molt interesant totes les definicions de paraules que en Samuel va trobant en un diccionari, com Mono no aware que en japonès significa la tristesa de les coses.

Però Amor en minúscula no deixa de ser en el fons una història de trobades, de persones que fan que la vida et pot canviar d’un dia per l’altre. I és que el títol el defineix: és la força dels petits actes, quan un fa un petit acte bondadós això desencadena una sèrie d’esdeveniments que li retornen l’amor multiplicat.

Fins al cel en lletres menorquines

Aquesta novel·la de Pau Faner em va caure a les mans tot remenant a Llibre Viu. Tal i com vaig llegir-ne l’autor, no vaig dubtar un moment en agafar-lo. Poder llegir una novel·la en menorquí, és un gran regal.

M’ha sorprès per la barreja de fantasia i realitat. A més, fa un repàs exhaustiu de la història a través de les vides dels membres d’una família.

Sí que és cert, que al principi vaig pensar que em prenia el pèl, ja que el protagonista del primer capítol el condemnem a mort, però se’n surt i torna a començar una nova vida i de cop, al tercer capítol el condemnen a mort i l’executen... aquí vaig flipar. Després vas entrant en la història de tota la família a partir d’aquest primer protagonista. I tant ell, com una musa que apareix fregant un anell i fa tot el que se li demana son recurrents en tota la novel.la.

A l’inici hi ha diverses morts violentes, de fills que maten les seves mares, però després la cosa es calma.

L’altre aspecte recurrent és el bordell del carrer Sant Joan on hi passen hores diversos homes de la família.

No em podia oblidar de comentar els títols de cada capítol! Són descriptius del que hi passa, aquest Pau Faner, sembla que em vulgui aixecarà la camisa! Però res més lluny de la realitat i és que aquest llibre és més conegut perquè el va convertir en teatre que no pas com a novel·la. Suposo que els títols vénen d’aquí.

“Luz de gas”

Al llibre El vestido de novia Pierre Lemaitre continua sense decebre.

Al principi penses que la protagonista, la Sophie està com una cabra. A la segona part, flipes com es pot fer tornar boig a una persona... fent “luz de gas”. A la tercera part i ja al final apareix la venjança, un plat que se serveix fred.

La veritat és que en Pierre Lemaitre em sorprèn per bé, sempre i el recomano a tothom.

Humor negre

No havia llegit mai cap llibre de l'Empar Moliner però amb el recull de contes Tot això ho dic perquè tinc molta por he descobert una escriptora sagaç i amb gran sentit de l'humor negre.

Són relats que et fan somriure per sota del nas, divertits i sarcàstics. És un llibre actual i rebel, però alhora té una certa tendresa en la manera de tractar l'estupidesa dels seus personatges.

Ha estat un agradable sorpresa malgrat que, no sóc gens amant de llegir llibres que han estat molt venuts per Sant Jordi. En aquest cas, a través de la opinió d'algú proper vaig decidir-me a comprar-me'l. A més, hi hem d'afegir que es tracta de contes curts i sovint m'agrada llegir autors consagrats que s'hi dediquen.

Crec que tots els contistes actuals vius més o menys consagrats veuen tots de la mateixa font, el gran Pere Calders, el contista per excel·lència, del qual mai em canso de llegir-ne contes encara que, el seu llenguatge s'allunyi del nostre. Recentment, m'he fet amb una altre llibre de contes seus i espero en breu poder-lo llegir.