Fecha de caducidad

La Biblioteca de los muertos, de Glenn Cooper, es el primero de los libros de la serie de una trilogía.

Octavus es un niño raro que no habla que a partir de los 8-9 años empieza a escribir. Nadie le ha enseñado pero empieza a escribir un listado de nombres.

En la actualidad un asesino en serie actúa en Nueva York, varias víctimas reciben una postal con un ataúd con una fecha, la de su muerte.

Will Pipper, agente de del FBI, se encarga de la investigación.

La mayoría de la novela pasa en la actualidad, aunque hay imágenes del pasado.

Lectura muy recomendada.

En breve el resto de la serie.

Momentos de felicidad

A través de una reseña de La Vanguardia decidí leer Momentos de inadvertida felicidad, de Francesco Piccolo. Normalmente las recomendaciones de este periódico aciertan y de momento no me han decepcionado nunca. 

Este libro es una letanía de momentos que te pueden dar pinceladas de felicidad a largo de la vida, la verdad es que en más de una ocasión te sientes identificado con lo que dice. Hay momentos que son simplemente una frase y otras que hacen una explicación más o menos larga.

Para mí, ha estado una lectura curiosa porque no me esperaba que el libro fuese así, creía que se trataba de una novela con una historia. Aún así, la recomiendo puesta que vas a encontrar, sin darte cuenta moviendo la cabeza afirmativamente.

Algunas de las ideas del autor son curiosas, otras me parecen que pueden quedar lejanas porqué hace referencia a la su Italia, pero son extrapolares a muchas otras ciudades del mundo... sino, quien no ha agradecido nunca estar en la ciudad cuando todos estaban de vacaciones y cuando hay una paz impensable el resta del año

Reinventar-se

Va com va! de Joaquim Carbó és un llarg monòleg d’un protagonista, del qual no en sabem el nom, que davant la crisi i la pèrdua de la feina es reinventa per poder sobreviure. Li passen coses curioses, és un antiheroi, de fet, és un perdedor.

La novel·la no té capítols, el que a mi personalment no m’acaba de fer el pes, sobretot quan ets una lectora de transport públic.

Hi ha moltes referències a situacions que han provocat la crisi, als que fan grans estafes i se’n surten, això és una arma de doble fil, ja que en qüestió d’uns anys, aquestes referències no seran actualitat.

Pel que fa al llenguatge, hi ha moltes frases fetes i o expressions populars, algunes poc utilitzades que fan força gràcia.

Qui és l’Àlex?

Per llegir Àlex de Pierre Lemaitre és bo haver llegit primer Irene, ja que es fan referències a aquesta història. De fet, es tracta de la següent novel·la protagonitzada pel peculiar Camille Verhoeven.

Alex és una jove de 35 anys que ha estat segrestada, els policies la busquen sense saber qui és, el seu nom i perquè l’han segrestada... no faré un spolier i no explicaré res més.

Hi ha escenes bastant explícites des del principi, no recomanable pels que sou impressionables. Però la història val la pena!

L’alternança entre els capítols entre l’Àlex i l’inspector Verhoeven donen agilitat a una història que està plena de sorpreses i incerteses fins al final.

Amb un somriure permanent als llavis

Pels vam néixer als anys 70 i vam créixer als 80 a Catalunya, aquest és el vostre llibre: Jo també veia bola de drac. Deixa-vos estar de Jo fui a EGB, perquè amb aquest llibre podreu recordar tot el que vam viure els que vivíem aquí. Us asseguro que no podreu parar de somriure durant tota la lectura. Qui no recorda l’Eugenio, el Cavall Fort, la Norma, la Queta, el Zoo d’en Pitus, en Magnum... un munt de records que compartíem els catalans. Per no oblidar-nos de les sintonies de programes o de la música que ens va acompanyar ja més adolescents.

Un contrapunt, jo m’hagués saltat tota la part del futbol, però perquè no m’ha interessat mai. Per la resta genial!

En Josep Maria Bunyol, amb qui vaig coincidir a la facultat, s’estrena amb aquest recull de memòria col·lectiva editat per Ara Llibres. Sí que és cert, que vaig comprar el llibre per ser qui és, però no us penseu que en parlo bé per aquest motiu. És que realment val la pena!